El grup GRACIS porta molts anys treballant en l’àmbit de l'envelliment, la dependència i les xarxes familiars. Fruit d’aquest treball s’han desenvolupat projectes, estudis d’investigació i tesis doctorals i més recentment, s’ha creat la Càtedra D’Envelliment i Qualitat de Vida. Aquest grup format per professionals de la salut i de l’àmbit social vol aprofundir en problemes molt prevalents en la nostra societat i trobar estratègies que ens ajudin a millorar l’estat de salut i la qualitat de vida de les persones. A Espanya, l’evolució dels principals paràmetres demogràfics porta la societat cap a un envelliment progressiu de la població. Es preveu que per a 2060 persones majors de 65 anys representaran el 30% de la població i que una de vuit persones tingués 80 anys o més. Pel que fa a la projecció de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2066 hi haurà més de 14 milions de persones grans, el 34,6% de la població total que arribarà als 41.068.643 habitants. D'altra banda, l'esperança de vida en néixer arriba ja als 82,87 anys, sent les dones en els 85,58 anys i en els homes en els 80,08 anys. L’esperança de vida als 65 anys a Espanya és del 21,5% i a Europa del 20% (INE 2017). Les dones són majoritàries en la vellesa, superant en un 32,0% als homes. Aquest canvi important en l'estructura demogràfica exerceix una gran pressió sobre sistemes que promouen un envelliment saludable, per la qual cosa cal trobar respostes que permetin mantenir la qualitat de vida i la independència funcional, reduint la morbiditat i la dependència. En aquest sentit, és important enquadrar aquesta transició demogràfica com un repte per als professionals de la salut per a les pràctiques educatives que promoguin un envelliment actiu i saludable. El procés d’envelliment s’associa amb el desenvolupament de malalties cròniques, l’augment progressiu de la dependència i els canvis en les estructures familiars i socials. Tot i que l’associació entre l’edat i l’estat de salut és molt variable entre la població gran, la vellesa és l’etapa de la vida en què es fa més evident el deteriorament físic de les persones; Les discapacitats múltiples i els problemes relacionats amb la salut biopsicosocial fan que sigui difícil viure un envelliment positiu. També és cert que hi ha un altre factor relacionat amb la major esperança de vida de les dones. Viure més anys que els homes fan que tinguin una major probabilitat d'enviudar i viure més anys soles. Un problema creixent en la nostra societat és la soledat de la gent gran, i pitjor encara la soledat no desitjada. A Espanya 2 milions de persones més grans de 65 anys viuen soles i el 72% són dones i aquesta xifra augmenta en el cas de dones de més de 80 anys. Davant d’aquest augment de l’esperança de vida, el propòsit dels professionals de la salut és endarrerir l’aparició d’aquestes malalties i promoure l’envelliment saludable augmentant l’esperança de vida lliure de discapacitat, promocionant la salut de les persones grans per tal que puguin viure amb autonomia i aportant a la societat. Per altra banda, els professionals de la salut i de l’àmbit social hem de ser innovadors a l’hora de fer un abordatge integral envers les persones grans i els recursos dels quals disposem. Actualment, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no només afecten la forma en què la societat està organitzada, sinó també la manera en què les persones es relacionen, treballen, es comuniquen, es comprenen i interactuen entre ells. La salut digital té molts beneficis per incidir en el pacient, en l'assistència mèdica i en el sistema de salut. El pacient ofereix potència, satisfacció i millora de l’atenció estàndard mínima, l’accés remot, el benestar individual, la consciència i la resiliència de la salut. Les TIC constitueixen una eina innovadora, creativa i pedagògica que permet generar canvis en el procés de prevenció de malalties i promoció de la salut i el coneixement obre noves possibilitats en el desenvolupament d'estratègies educatives per a pacients amb malalties cròniques o amb factors de risc. Per aquest motiu, i tenint en compte que el sistema sanitari s'enfronta a reptes significatius tant d'increment de la demanda d'atenció com d'escassetat de recursos disponibles, és necessari desenvolupar i avaluar noves intervencions i eines tecnològiques per tal de garantir una millor qualitat de vida per al pacient; i evolucionar cap a una millor atenció més eficient i sostenible. Aquesta evolució es fa més rellevant i posa de manifest la necessitat de canviar mètodes de treball en els entorns sanitaris, models de cura de la salut i la formació d’estudiants i professionals de la salut utilitzant els mètodes d’aprenentatge més innovadors. Aquest grup de recerca està directament lligat amb el Màster Universitari en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’envelliment (MAICE) de la Universitat Pompeu Fabra i amb l’activitat que es desenvolupa al Centre de Simulació i Innovació en Salut de l’ESCST.